Maria de la Salut és un municipi situat a la zona central de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.
Delimita amb els municipis de Llubí, Santa Margalida, Sineu i Ariany.

És al nord-oest ia 44 quilòmetres de Palma.

Història

La història d'aquest municipi comença a l'època pretalaiòtica amb les coves d'enterrament dels set pilars a les Rotes noves de Montblanc i la cova de la Caseta del Garriguer. Són materials de l'edat de bronze. El poble de Maria de la salut té petites restes arqueològiques escampades en 30,30 km2. Les restes millor conservades subsisteixen a la cleda des Pujolet on es conserva part de la muralla que envoltava el poblat i el conjunt del Velar, igualment emmurallat.

A l'època romana també hi va haver activitat, s'han trobat entre el pla de Deulosal i el pla des Rafal ceràmiques imperials. A més a la zona rural de Sa Torre de na Gil, es van trobar assentaments del segle II i I aC

A diferència de molts altres municipis on la informació de l'època islàmica és abundant, a Maria de la salut és gairebé inexistent. Se sap que pertanyia al districte de Muruh conjuntament amb Santa Margalida, Llubí i Muro. Les fonts d‟aigua de les diferents possessions són construccions d‟aquest període.

La invasió de les tropes cristianes a l'any 1229 van tancar el període islàmic i va néixer una nova organització cultural i territorial de Mallorca. L'any 1232 amb el repartiment, Maria, com tot el districte de Muruh, va passar a Ponç Hug, comte d'Empúries i l'organització administrativa va entrar dins la parròquia de Santa Margalida.

La cavalleria de Maria, embrió del poble, era feu de la baronia del comte d'Empúries i posseïa el dret a rebre delmes, censos..... sobre terres i cases de la cavalleria, així com, la jurisdicció civil sobre les terres i els seus pobladors. Comptava amb alcaldes encarregats de fer complir aquests deures. Fins a 1259 la cavalleria de Maria va ser propietat de Bernat de Vilanova, que la va vendre a Guillem Robert; família que la va tenir fins al principi del segle XV. L'any 1410 era de Joan de ses Eres. Posteriorment, el 1430, va ser adquirida per Ramon Safortesa, que la va afegir a les cavalleries que posseïa a Santa Margalida.

Als segles XIV - XV es va desenvolupar una crisi amb la revolució social de la Revolta Forana (1450 - 1453). El nucli urbà al segle XV encara estava poc consolidat, dispers per les grans possessions. A partir del 1592 va començar a incrementar la població i es va construir una capella.

Maria de la Salut depenia administrativament de Santa Margalida i l'any 1796 van començar a sorgir moviments separatistes. Entre els impulsors destaquen els diputats Miquel Gual i Joan Torrelló que van iniciar un dens i llarg procés d'autodeterminació. No obstant això, no va ser fins a principis del segle XIX, amb la constitució de Cadis, quan la segregació es va fer possible. Concretament l'any 1836 fou quan s'assolí la independència municipal.

Actualment, l'economia del municipi es basa en el sector agrari, destaca la producció de cereals, ametlles i garrobes. També ha desenvolupat una petita indústria de la construcció. Mentre que al sector de serveis, es troben algunes possessions convertides en agroturismes.

Escut de Maria

L'escut de Maria de la Salut està format per la lletra M en representació al nom de la verge dels missatgers o de la salut. A la part superior té una corona que prové de la Corona Aragonesa.

Mercats, fires i festes

- Tots els divendres hi ha mercat tradicional

- El darrer diumenge de setembre es fa el baratet des Pla, amb productes locals i artesans

- Des de l'any 2005 se celebren alguns divendres d'agost fires nocturnes dedicades al tomàquet de ramallet ia les Gloses

- Dia 8 de setembre se celebren les festes patronals de la Mare de Déu de la salut o dels Missatgers.

- A finals d'agost es fa el festival Rock'n'Rostoll.